Antoni GarciaL’any 1972 el Club de Roma va publicar l’informe “Els límits del creixement” on advertia de les greus conseqüències de l’explotació dels recursos naturals, la contaminació o l’increment de la població sobre el planeta. Aquest informe fou molt criticat per governs, sectors econòmics i socials perquè posava en qüestió el dogma de fe del creixement il·limitat.

 

La crisi de la Covid-19 que ara estem patint ha evidenciat encara més les nostres febleses, accentuant les desigualtats, i ha posat de manifest que l’espècie humana, al contrari del que ens pensàvem, som molt vulnerables.

 

Aquesta crisi ens ha fet valorar allò important de la vida, la salut, la família, els amics. Hem aplaudit als nostres sanitaris que, a part d’aplaudiments, necessiten reconeixement per la feina que fan sempre. Hem vist que les retallades en sanitat, en educació i en polítiques socials tenen conseqüències.

 

Avui tothom té les esperances posades en els investigadors perquè trobin una vacuna. Els mateixos investigadors que no cobren ni mil euros mensuals, i que han de buscar-se vies alternatives de finançament mentre destinem milions d’euros a la compra d’armament. Quin model de societat volem? Una economia al servei del bé comú? O les persones al servei de l’economia?

 

L’alarma per la Covid-19 en algun moment desapareixerà però la crisi econòmica i social es quedarà. Aquesta vegada, en lloc de salvar bancs, cal salvar persones. Cal un nou model econòmic basat en el bé comú que refaci les relacions amb el nostre planeta.

 

En aquest moments d’incerteses tampoc podem oblidar ni amagar la importància d’una altra crisi que fa molt de temps que patim, i que provoca i provocarà efectes més devastadors que la Covid-19 per al conjunt de la humanitat, com és el canvi climàtic.

 

Avui no hi ha cap dubte que els científics tenien raó, i que el canvi climàtic és una realitat que afecta la salut del nostre planeta i amenaça el nostre futur. L¡augment de les temperatures, els fenomens meteorològics extrems, el desglaç de de les glaceres, la pèrdua de biodiversitat, la desforestació o els desplaçaments de població són algunes conseqüències de la crisi climàtica que estem vivint.

 

Com millor ens cuidem mútuament i millor cuidem el nostre planeta més fàcil serà superar la crisi climàtica .
La lluita contra el canvi climàtic comença per canviar l’economia, per globalitzar drets però també per canvis personals i canvis a les ciutats i pobles on vivim. Les ciutats han de ser el motor d’aquest canvi ecològic.

 

El futur del planeta es juga a cada racó dels nostres carrers i places. Cal pensar globalment i actuar localment.

 

L’Hospitalet és avui una ciutat insostenible, i ho podem canviar. Hem d’avançar cap a una ciutat verda, agradable i saludable, i això significa posar fi a polítiques errònies del govern municipal, com la tala d’arbres dels carrers de la nostra ciutat. Lluitar contra el canvi climàtic des de l’Hospitalet significa crear més espais verds per arribar als 10m2 per habitant que reclama l’OMS, promoure polítiques actives de gestió de residus i de neteja per deixar d’estar a la cua del reciclatge, aplicar un nou model de mobilitat on guanyem espai pels vianants, apostar per la bicicleta, o preservar la totalitat del pulmó verd i agrícola de Cal Trabal.

 

Fer una ciutat sostenible és fer una ciutat pensada per a les persones, sense pobresa, que erradiqui les desigualtats i garanteixi drets, i que faci possible un nou model urbanístic, de gestió de l’espai públic i de mobilitat amable amb el medi ambient. Una ciutat que tingui com a prioritat la qualitat de vida i el benestar del habitants de l’Hospitalet.

 

Ens cal una agenda verda i social ambiciosa per fer front a la crisi del canvi climàtic. Repensem l’Hospitalet, per contribuir a preservar el nostre planeta. Fem una ciutat justa, habitable i verda.

 

Antoni Garcia


Portaveu municipal

0 respostes

Deixa una resposta

Vols unir-te a la conversa?
No dubtis a contribuir!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.