La nit del 15 de desembre de 1992, l’any olímpic, Pedro Álvarez, que tenia 20 anys, passejava per l’avinguda Catalunya del barri de la Florida, amb la seva companya que quasi és atropellada per un vehicle. Del cotxe va baixar un individu que agredí la jove i s’embrancà en una disputa verbal amb Pedro. De sobte, l’assassí va treure una pistola, va disparar dos trets a boca de canó i va fugir. Pedro va morir poques hores després a l’Hospital de Bellvitge.
La Policia Nacional va detenir un dels seus agents, José Manuel Segovia, com a presumpte autor del crim. Va passar pocs dies a la presó perquè la jutgessa María José Magaldi Paternostro el va deixar en llibertat en una investigació plena d’irregularitats fins que l’any 1995 va arxivar la causa.
Des del primer dia, el Juanjo i la Carmen, pare i mare del jove assassinat, van començar una incansable lluita per reclamar justícia. Una justícia que no arriba, a més, amb unes administracions públiques que més enllà de declaracions polítiques no han estat a l’alçada i han mirat cap a una altra banda. Durant aquests 27 anys la Policia Nacional i la Justícia s’han tapat les vergonyes fins al punt que l’Audiència de Barcelona ha negat la petició de la reobertura del cas perquè els Mossos i no la Policia Nacional assumeixin la revisió i investigació del cas utilitzant les noves eines tecnològiques i resolent les irregularitats en la investigació que va haver-hi en el seu moment.
La justícia no és igual per a tothom. Avui l’assassí de Pedro Álvarez continua caminant pels carrers de la nostra ciutat amb total impunitat. Fins que no hi hagi justícia no ens cansarem de denunciar aquest fet. Nosaltres no oblidem. Nosotros no olvidamos.
Antoni Garcia
Portaveu municipal
Deixa una resposta
Vols unir-te a la conversa?No dubtis a contribuir!