La triple crisi sanitària, social i econòmica provocada per la Covid-19 ha agreujat les desigualtats especialment a ciutats com la nostra. Des de fa anys les treballadores i treballadors socials de l’Ajuntament denuncien la manca de recursos que pateixen, la gestió ineficaç de les ajudes d’urgència social, la manca de recursos d’habitatge municipal per fer front a l’emergència habitacional i una estructura organitzativa ineficaç.

Davant aquest vell problema, que s’ha vist agreujat per la pandèmia, tenim un govern absent, que no dialoga, ni inverteix recursos suficients. En el darrer pressupost municipal, per exemple, el govern ha reduït la partida de les polítiques d’atenció a les persones i només destina 60.000 euros a polítiques d’habitatge social.

L’Ajuntament, en tant que administració més propera als ciutadans, ha de vetllar per garantir i salvaguardar el dret a l’habitatge dels col·lectius més vulnerables i desprotegits, principalment aquells en situació d’emergència i risc de desnonament. I també els joves, afectats per la greu situació d’atur i precarietat laboral.

Necessitem un govern local proactiu que aposti menys per l’especulació i més per garantir el dret a l’habitatge i barris amb vides dignes. Ens cal un govern local que en virtut de les seves competències sancioni als grans tenidors que no ofereixen lloguer social a les famílies i que faci realitat un parc d’habitatge públic municipal. Davant l’emergència social cal més coordinació entre administracions per garantir el dret a l’habitatge, que el govern de l’Estat no posi obstacles a les lleis socials aprovades pel Parlament català i aposti per regular el preu del lloguer tal com ja ha fet Catalunya.

0 respostes

Deixa una resposta

Vols unir-te a la conversa?
No dubtis a contribuir!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.